Josep
Carner va ser conegut com el prínceps dels poetes. Fou el renovador de les lletres catalanes i una de les figures més importants del Noucentisme. Va
destacar també en l’àmbit teatral i en la traducció. Carner va ser un
escriptor precoç ja que als dotze anys va començar a treballar per
a la revista L'Aureneta.
Setmanari en català publicat a Buenos Aires
L' any 1902 va publicar la seva primera recopilació de versos,
Llibre dels poetes, en la qual es veu una influència modernista
i ja apunta la ironia, element essencial i diferenciador de la
seva obra.
Carner va imposar el sonet en el món literari i va excel·lir pel
seu objectivisme, combinat alhora amb una gran fantasia amb Primer llibre de sonets (1905) i Segon llibre de sonets (1907).
L'any 1906 escriu Els fruits saborosos, considerat per la crítica
com una de les fites del Noucentisme, volguda antítesi del
Modernisme i on va plasmar l'ideari estètic del moviment:
classicisme, urbanitat, ironia i tendresa. Així, Carner es
converteix en el líder de la nova generació de poetes i manté
aquest liderat amb la publicació de noves obres.
Quan va marxar de Catalunya, Carner va canviar la seva poesia
desprenent-se de la ironia civil i introduint el record i la imatge
de la “Catalunya ideal”.
Durant la Guerra Civil va escriure una de les seves obres més
importants, Nabí (1938), que no va ser publicada en català
fins al 1941. L'última obra poètica que va publicar Carner va ser
El tomb de l'any ( 1966 ) on insisteix en la visió personal del
paisatge i en l'enyorança de
l' absent.
l' absent.
En narrativa va escriure contes infantils i obres com Tres
estels i un ròssec (1927), que aplega els millors texts de la
dictadura.
En l'àmbit teatral va col·laborar amb poques obres com Al vapor (1901) de creació pròpia o Canigó (1910) com una adaptació
escènica.
Va ser un dels grans traductors contemporanis traduint obres d'autors tan importants com Shakespeare, Mark Twain o Dickens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada