Josep Carner i Puig-Oriol va néixer el 9 de febrer de 1884 en una família petitburgesa, va ser fill únic.

El pare havia treballat com a redactor a diveros diaris i revistes, Carner segueix les aspiracions del seu pare des de ben petit, als 12 anys ja va començar a col·laborar en diverses publicacions literàries i als 15, ja va guanyar el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, va arribar a guanyar-ne 13.

Amb 18 anys, es va llicenciar en Dret i als 20, en Fílosofia i lletres, també va col·laborar a La Veu de Catalunya a més de publicar el seu primer llibre Llibre dels poetes (d'influència modernista).

J.Carner va néixer durant el modernisme però va viure encara la maduresa de la Renaixença i va créixer amb el Noucentisme, el qual el representa.

Des dels inicis de la seva carrera quedà clar que Carner era precoç intel·lectualment, a més posseïa un caràcter especial i amb una forma una mica estrafolària a la forma de vestir.

Carner va ser una figura molt important i popular, convertint-se en el líder d'una nova generació de poetes i amb un prestigi que no deixà de creixer amb l'aparició de noves obres.

Carner amb el temps ha sigut reconegut com a traductor a més de les seves obres i publicacions.

Va formar part de la Lliga Regionalista, amb el suport d'  Enric Prat de la Riba, quan aquest mor, Carner es desplaçat i crea l'Acció Catalana.

Amb 27 anys (1911) va formar part de l'Institut d'Estudis Catalans, al 1917, va fundar l'Editorial Catalana on va desenvolupar diversos projectes culturals ( Biblioteca literària, Biblioteca Catalana, diverses revistes, etc), va ser col·laborador amb Pompeu Fabra.

 L' any 1915, es va casar amb la xilena Carmen de Ossa i van tenir dos fills, Anna Maria Carner i Josep Carner.

Passats els 30 anys, Carner era un escriptor famós i un personatge de la cultura catalana, després de la mort de Prat de la Riba va ser cónsul en diferents ciutats, traslladant-se amb tota la família.

Tot i estar allunyat del seu país físicament continuava traballant com a columnista en La Publicitat i al  diari El Sol.

Carmen de Ossa va morir a Líban l'any 1935.

Quan va esclatar la Guerra Civil, Carner es va mantenir fidel a la República, quan aquesta va acabar va quedar exiliat, primer a Mèxic amb la que va ser la segona esposa (Émilie Noulet), treballant com a professor i després a Brussel·les on va treballar com a professor universitari.

Durant l'exili Carner estava al corrent de les activitats del govern i la intel·lectualitat catalana a l'exilli.

Va morir el 4 de juny de l'any 1970 a Brussel·les.