Josep Carner i Puig-Oriol va néixer el 9 de febrer de 1884 en una
família petitburgesa, va ser fill únic.
El pare havia treballat com a redactor a diveros diaris i revistes,
Carner segueix les aspiracions del seu pare des de ben petit, als 12
anys ja va començar a col·laborar en diverses publicacions
literàries i als 15, ja va guanyar el seu primer premi als Jocs
Florals de Barcelona, va arribar a guanyar-ne 13.
Amb
18 anys, es va llicenciar en Dret i als 20, en Fílosofia i lletres,
també va col·laborar a La Veu de Catalunya a més de publicar el
seu primer llibre Llibre
dels poetes (d'influència
modernista).
J.Carner va néixer durant el modernisme però va viure encara la
maduresa de la Renaixença i va créixer amb el Noucentisme, el qual el
representa.
Des dels inicis de la seva carrera quedà clar que Carner era precoç
intel·lectualment, a més posseïa un caràcter especial i amb una
forma una mica estrafolària a la forma de vestir.
Carner va ser una figura molt important i popular, convertint-se en
el líder d'una nova generació de poetes i amb un prestigi que no
deixà de creixer amb l'aparició de noves obres.
Carner amb el temps ha sigut reconegut com a traductor a més de les
seves obres i publicacions.
Va formar part de la Lliga Regionalista, amb el suport d' Enric Prat de
la Riba, quan aquest mor, Carner es desplaçat i crea l'Acció
Catalana.
Amb 27 anys (1911) va formar part de l'Institut d'Estudis Catalans, al 1917, va
fundar l'Editorial Catalana on va desenvolupar diversos projectes
culturals ( Biblioteca literària, Biblioteca Catalana, diverses
revistes, etc), va ser col·laborador amb Pompeu Fabra.
L' any 1915, es va casar amb la xilena Carmen de Ossa i van tenir
dos fills, Anna Maria Carner i Josep Carner.
Passats els 30 anys, Carner era un escriptor famós i un personatge
de la cultura catalana, després de la mort de Prat de la Riba va ser
cónsul en diferents ciutats, traslladant-se amb tota la família.
Tot i estar allunyat del seu país físicament continuava traballant
com a columnista en La Publicitat i al diari El Sol.
Carmen de Ossa va morir a Líban l'any 1935.
Quan va esclatar la Guerra Civil, Carner es va mantenir fidel a la
República, quan aquesta va acabar va quedar exiliat, primer a
Mèxic amb la que va ser la segona esposa (Émilie Noulet),
treballant com a professor i després a Brussel·les on va treballar
com a professor universitari.
Durant l'exili Carner estava al corrent de les activitats del
govern i la intel·lectualitat catalana a l'exilli.
Va morir el 4 de juny de l'any 1970 a Brussel·les.
