Poemes Olav

Llibre dels poetes (1902)

El llibre va ser publicat l'any 1902, any en que es va llicenciar en dret i lletres. De la mateixa manera, aquell any també es feia càrrec de la revista literària Catalunya i inicià la col·laboració com a periodista polític a La Veu de Catalunya, diari oficial de la Lliga Regionalista. En el llibre es nota la clara influència del modernisme. 

Ahir

Menta, farigola, 5

ruda i romaní. 5

Una vella, vella 5

com un pergamí 5

d'hora a la finestra 5

vol reconfegir 5

la casa que hom veia 5

darrera el jardí. 5

D'allà la cridava 5

un minyó veí. 5

Anaven a escola 5

pel mateix camí. 5

Que en fa d'anys, sospira, 5

que ell se li morí! 5

Tants d'anys fan un dia, 5

un de sol: ahir. 5

I, si s'estimaren, 5

mai no s'ho van dir. 5

Menta, farigola, 5

ruda i romaní. 5

Comentari:

Una senyora gran recorda, mirant per la finestra, el seu primer amor el qual la venia a buscar, per anar a l'escola. Encara que ell va morir, en té un record ben viu. Ella l'estimava molt però mai li ho va dir. “Menta, farigola, ruda i romaní” dóna la sensació que li recorda als aromes de la seva infantesa.

El poema està dividit en cinc estrofes de quatre versos cada una, formada per versos d'art menor amb rima assonant i consonant. Els versos 2 i 4 de cada estrofa tenen la mateixa rima.

Consta d'una estructura lineal ja que comença i acaba al costat de la finestra. Apareix un tòpic literari, el tempus fugit, el qual parla de la brevetat del pas de la vida.

Els fruits saborosos (1906)

El primer de febrer de l'any 1906 es va publicar d'Els fruits saborosos. Llibre amb només divuit poemes, més aviat d'extensió curta, el qual estava destinat a marcar una nova estètica dins la poesia de Catalunya, deixant veure que quelcom estava succeint al cor de la cultura catalana. En aquest llibre, Carner el que fa és relacionar una etapa de la vida, la infantesa, la maduresa i la vellesa, amb una fruita en concret. 

La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, 12

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora. 12

Ara que són al llit, els besa el solellet. 12 

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. 12

-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 12

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada 13 

i sempre sec, i envejo les nores treballant, 13

i quan els néts em vénen em troben tan gelada. 13

I no et sabria péixer com en el temps florit 13 

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 13 

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen 13

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit. 13

Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh ma vida, 12

mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum, 12

i et tinc a vora meu com la poma escollida 12

que es torna groga i vella i encara fa perfurn. 13

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa: 12

el fred ens fa temença, la negra nit horror, 13

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 13

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor? 12

Comentari:

L'Alidé i en Lamon, ara ja vells, parlen estant al llit. L'Alidé plora i es queixa del fet que ara ja són vells i enveja les joves. No comprèn que el temps passi tan ràpid i sent enyorança sense adonar-se'n. L'una sent que el cos li tremola alhora que li falla la memòria, i a l'altre li costa més moure's i hi veu pitjor, no obstant ell encara s'estima l'Alidé com el primer dia i encara troba bellesa en ella. L'Alidé es lamenta que la gent jove no els comprengui del tot i no els tractin del tot bé, mentre que ells veuen la mort a prop. Finalment, el Lamon insisteix en què estant junts no importa fer-se vell.  

El tema principal d'aquest poema és la vellesa. Està format per cinc quartets alexandrins. Trobem que la rima és encadenada en totes les estrofes menys en la tercera estrofa, que és encadenada. El vers és d'art menor i la rima és consonant en tots els versos. 

El poema està dividit en tres parts: la introducció, on l'autor presenta la situació actual dels personatges. La segona part, el nus, on els personatges recorden com eren en la seva joventut, i per últim el desenllaç,on se n'adonen que  tot el que han viscut s'ho emportaran a la tomba. 

Hi ha una constant comparació de la vellesa i la joventut, mitjançant la poma.

Com les maduixes

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan; 12

per més frescor, les vol collides d'un infant. 12

Per'xò la néta més petita, que és Pandara, 12

sabeu, la que s'encanta davant d'una claror 13

i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 12

cluca d'ulls, aixeca al cel la cara, 9

ella, que encar no diu paraules ben ardides 9

i que en barreja en una música els sentits, 10

cull ara les maduixes arrupides, 10

tintant de rosa el capciró dels dits. 10

Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent, 13

al jaç de maduixeres. 7

I mira com belluga l'airet ombres lleugeres, 13

i el cossiró decanta abans que el pensament. 11

Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 13

i creu que el cel s'acaba darrera del jardí. 13

en va la maduixera 'son bé de Déu cobria; 13

en treure les maduixes del receret ombriu, 13

Pandara s'enrojola, treballa, s'extasia: 13

si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 12

Pandara sempre ha vist el cel asserenat; 13

ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. 13

És fe i és vida d'ella la llum del bat a bat. 13

El món, en meravelles i jocs atrafegat, 13

és petit i vermell i fresc com les maduixes. 12

Comentari:

L'àvia de Pandara vol que aquesta, que és la seva néta més jove, li culli maduixes. Amb alegria, ella ho fa creant-se un món a la seva mida, idealitzat i totalment humanitzat. Les maduixeres són aquest món, on cada matí l'esperen. Ella innocent i ingènua encara no raona i no veu la realitat, ja que mai ha conegut el mal. Així doncs per ella el món és com les maduixes, dolç. El nom de la néta, d'alguna manera es pot relacionar amb Pandora, ja que cap de les dues no coneixia el mal. Com cada un dels poemes que es troben al llibre, relaciona una fruita amb una etapa de la vida, en aquest cas ho fa amb la maduixa, la qual equival a la infantesa. 
Clarament doncs, el poema ens transmet el missatge següent: la infantesa és el reialme de la innocència.

El poema conté tres estrofes, les dues primeres tenen deu versos i la darrera en té cinc. En el poema predominen els versos de tretze síl·labes, encara que en la primera estrofa en trobem de deu i de nou. De la mateixa manera en el segon hi trobem un heptasíl·lab i tant en la segona com en la tercera apareixen dodecasíl·labs.

Les llimones casolanes

Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa

damunt el voleiar dels braços i el vestit.

El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa

i ja a al cantonada és Licas, el marit.

Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.

Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,

amb una revolada cruel i una amorosa 

ha establert Metimna la pau, que amen els déus.

Cansada, pren la copa de bella transparència

on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,

i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència

el raig de la llimona, la mel del romaní.

I beu, dant a l'entorn les últimes mirades. 

La llum en el cirstall, esparvilladament,

damunt sa cara es mou i l'omple de besades

i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.

Comentari:

En aquest poema trobem Metimna i Licas, un matrimoni. Ella està a casa i li prepara el dinar ja que ell està a l'arribar. Mentrestant els seus fills, en Liceni i Naïs fan una entremeliadura i la mare intenta posar remei i pau entre els minyons. Després d'haver aconseguit posar pau entre els dos xics pren una llimonada i queda adormida.

El poema tracta l'ideal de mestressa de casa ideal noucentista, i de la mateixa manera que en els poemes anteriors utilitza una fruita per descriure una etapa de la vida, en aquest cas la llimona que fa referència a la maduresa.

El poema conté quatre estrofes de quatre versos cada una, totes d'art major combinant versos dodecasíl·labs i de tretze sil·labes. 

Verger de les galanies (1911)

En aquest nou llibre es veu reflexat un novedós estil de poesia amorosa, joiós, reverencial i elegiac, el qual crea assimilant la influència de Petrarca i de Keats.

Cançó d'un doble amor

L'amiga blanca m'ha encisat
també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Estimo l'una, oh gai atzar!

Estimo l'altra, oh meravella!

Bella com l'una no m'apar,

fora de l'altra, cap donzella.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Ho fan l'airet o la claror:

estenc els braços per ma via;

va cadascun pel seu cantó,

du cadascun qui jo volia.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi

i ja mos dits les agombolen,

sota les túniques de lli

hi ha dues vides que tremolen.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Comentari:

Comença dient que està tant enamorat de la blanca i de la bruna. Continua afirmantestima l'una tant com a l'altre i no es veu capaç de decidir-se entre una o l'altra.
El missatge que vol transmetre amb aquest poema és que l'amor es tothom.

És un poema líric de rima encadenada. Consta de set estrofes amb cuatre versos cada un. Aquests són octosíl·labs. 

Camperola llatina

Alada, véns al solc i a la sembrada

i decantes el cap a la claror,

i mig augusta, mig espellifada,

et corones amb l’or de la tardor.

Tens la cintura fina i abrivada

i el si d’una naixent promissió;

canta la teva boca, incendiada

com una rosa de l’Anacreó.

I fas anar la teva grana en doina

com sobirana que escampés almoina

i et rius del pobre Gàlata ferest.

Mai no sabràs que dins la gleva amiga

jeu enterrada una deessa antiga

que et vetlla encara, compassant-te el gest.

Comentari:

Primer de tot ens explica al situació d'una camperola durant la tardor. Seguidament, en la segona estrofa fa una descripció física de la dona, describint el cos, la boca i els llabis. A la tercera estrofa fa una mena de comparació; compara la manera en que sembra la dona amb com un rei repartiria almoina. Finalment, en l'última estrofa parla d'una mena de força situada sota terra que inspira la dona a treballar. 

És un sonet petrarquesc d'art major amb rima consonant i de versos endecasíl·labs format per dos quartets i dos tercets. La rima és: ABAB ABAB CCD EED.